– Elaboración propia.
Me gusta tanto hablar de los viajes vividos como de los soñados…
Hace ya algún tiempo que pude ver un documental sobre los antiguos exploradores del siglo XIX que, financiados por el poder colonial o por sus propias fortunas, realizaban largos viajes en busca del nacimiento del río Nilo. Trataban de encontrar algo que explicara cómo en medio del desierto podía surgir un río de semejante caudal eterno, que dejaba a su alrededor tierras tan fértiles que servían de cuna para los mayores asentamientos humanos del mundo antiguo. Egipto se había levantado alrededor del milagroso Nilo. Las penurias que pasaban con esos trajes de la época, intentando no renunciar a las comodidades y refinamiento occidental, eran un castigo por su osadía ante la naturaleza. Aun con la ayuda de porteadores locales a los que trataban como esclavos, en condiciones realmente hostiles, muchos murieron de malaria, disentería y desesperación. Algunos consiguieron realizar etnografías sobre las tribus nilóticas o cartografiar a mano grandes lagos como el Tanganica o el Victoria. Finalmente, después de numerosos viajes y de complementar información de los distintos recorridos épicos, el secreto del Nilo no podía tener una sola respuesta, un lugar donde nace, un descubridor. Multitud de viajeros y pobladores, ríos, montes nevados, lagos tan grandes como mares, desniveles, cataratas… Desde entonces soñé ingenuamente con recorrer el Nilo hasta el lago Victoria. Había escuchado que muchos turistas que iban a Egipto solían navegarlo hasta el sur del país. Entonces, por qué no continuar y atravesar Sudán, Uganda, Tanzania…?
Extensiones enormes de humedales, temperaturas de 50º sin agua potable ni actividad humana, nubes de mosquitos portadores de la malaria, hipopótamos y cocodrilos expectantes o indígenas desconfiados afilando sus lanzas inquietaban a esos exploradores británicos con sombrero y traje caqui que ahora nos parecerían de película.
Si alguna vez han visitado el África subsahariana, sabrán que las distancias son más largas de lo que parecían y que el viaje requiere de grandes dosis de paciencia y dolor de espalda. Pero la problemática real es la situación de conflictividad e inestabilidad política que han vivido estados como el de Sudán en los últimos años, con hambrunas y violencia indiscriminada hacia la población más vulnerable, que en muchas regiones ha terminado huyendo atemorizada y hambrienta hacia los campamentos de refugiados.
L’ACTUAL SITUACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA I SOCIAL DEL SUDAN
ÍNDEX:
1. SITUACIÓ GEOPOLÍTICA ACTUAL DELS DOS PAÏSOS QUE FORMEN EL SUDAN:
Al nord, es considera que la República del Sudan pertany físicament al continent africà, però políticament és més a prop d’Orient mitjà. La seva situació està encabida al Nord-Oest d’Àfrica i té la capital a Jartum, que serveix de centre polític, cultural i comercial. Comparteix frontera amb Egipte al Nord, amb el Mar Roig al Nord-Est, amb Eritrea i Etiòpia a l’Est, amb el nou estat de Sudan del Sud al Sud, amb la República Centreafricana al Sud-Oest, amb Txad a l’Oest i amb Libia al Nord-Est. Fins l’any 2011, on es va separar la regió sud de l’estat, conformant la nova República del Sudan del Sud (la seva capital és Juba, situada al Sud del país), era l’estat africà que compartia frontera amb un major nombre de països (nou), incloent Kenia, Uganda i la República Democràtica del Congo.
Al segle XX, des del moment en que es va independitzar de Gran Bretanya al 1956, i fins a principis del XXI, Sudan s’ha vist esgarrat per guerres civils interminables. Els enfrontaments s’emmarquen en un context de dècades d’enorme desproporció entre el desenvolupament del nord, àrab i islamista, i les comunitats negres del sud, cristianes i animistes.
L’origen de les tensions al Sudan el podem començar a intuir des d’una foto aèria. El vast ivori del Sàhara del nord africà contrasta amb el verd de la sabana i les selves del centre del continent. Un enorme ullal envoltat d’herba. Les poblacions humanes pertanyen generalment a un o altre costat d’aquesta frontera vegetal. Que estiguin al nord o al sud defineix en gran mesura la seva cultura. Sudan s’estén a banda i banda d’aquesta línia: abasta l’àrid desert del nord i les praderies i els boscos plujosos tropicals del sud… i les cultures contraposades de tots dos costats.
La frontera del petroli:
2. ANTECEDENTS Y PROCÉS CAP A LA INDEPENDÈNCIA DE SUDAN DEL SUD:
Foto: Piràmides núbies de Gebel Barkal, al nord de Sudan. Lloc declarat patrimoni de la humanitat.Amb el temps, la repulsa mundial de l’esclavitud va deixar sense negoci als tractants d’éssers humans. Els otomans es van retirar poc després de 1880, i el 1899, després d’un breu període d’independència sudanesa, l’Imperi britànic va prendre el comandament i les dues meitats (el nord, de majoria àrab i religió musulmana, i el sud, negre i de religió cristiana o animista) van ser administrades com a regions diferents. Com que no podien omplir Sudan de casernes (és un país enorme), van governar des de Khartum i atorgar poders limitats als caps tribals de les províncies. Fomentaren l’islam i l’àrab al nord i el cristianisme i l’anglès al sud. Invertint treball i recursos al nord, van abandonar el sud a la mà de la sort. La pregunta que sorgeix davant aquest panorama és: per què? ¿Quin sentit tenia llavors crear un sol Sudan?
 |
|
Foto: Pescador de Omdurman,
ciutat davant la capital Jartum, a la ribera del riu Nil.
|
 |
| Foto: vista aèria del Delta del Nil. |
No és d’estranyar que quan Gran Bretanya es va retirar a mitjans de la dècada de 1950, esclatés el conflicte civil. Els rebels del sud van combatre contra el govern del nord amb totes les seves forces durant la dècada de 1960. Mig milió de persones havien mort quan les dues parts van signar l’acord de 1972. Però el pacte no va ser més que una pausa perquè tots dos grups recuperessin forces i es rearmessin de cara a una guerra que seria molt més sagnant.
Les dues parts somriuen i posen bona cara amb els resultats, però al mateix temps lliuren una guerra submergida d’acusacions i antagonismes. La pregunta és: davant d’aquesta animadversió, per què el nord no va deixar que el sud s’escindís sense més complicacions? De nou, moltes de les respostes les podem trobar a les característiques físiques. Un sòl que avui els uneix amb un vincle nou: el petroli. Gran part del cru està al sud, però el nord, on es troben totes les refineries, controla el repartiment dels beneficis.
3. PRINCIPALS DIFERÈNCIES ECONÒMIQUES, SOCIALS I CULTURALS ENTRE ELS DOS PAÏSOS:
Els analistes que van viure de prop els anys de conflicte y fam sabien que la guerra civil sudanesa era molt més que una batalla entre l’islam i el cristianisme (bona part del sud és un mosaic de tribus animistes que mai han sentit a parlar de Crist, almenys, no han rebut la influència cultural de les religions més majoritàries). Sabien que la lleialtat ètnica pesava més que la religió, que existien factors econòmics, i que el nord havia coartat el desenvolupament del sud. Allà on àrabs i negres portaven segles disputant-se les pastures, la lluita era ara pel petroli: tres mil milions de barrils, la major part en una disputada zona fronterera entre el nord i el sud, on tribus i clans s’han enfrontat desde sempre.
Els grups ètnics:
L’àrid nord del Sudan és principalment la llar de musulmans de parla àrab. En canvi, al sud del Sudan no hi ha una cultura dominant. Els dinka i els Nuer són les més grans d’entre més de 200 grups ètnics, cadascun amb les seves pròpies llengües i creences tradicionals, juntament amb el cristianisme i l’Islam.
El 1978 es van descobrir jaciments petrolífers al Sudan i a partir de 1999 l’exportació va adquirir un volum significatiu. En els últims deu anys, Sudan s’ha convertit en el principal receptor d’inversió estrangera de l’Àfrica Subsahariana. Es calcula que té reserves de 5 mil milions de barrils, sent ja un dels principals productors de petroli de la regió.
 |
| Font: Base de dades de l’Agència Internacional de l’Energia (IEA). |
 |
| Font: Banc Mundial. |
Patrimoni ambiental:
4. CONCLUSIONS:
El referèndum pel qual Sudan del Sud ha proclamat la seva independència constitueix la terminació oficial d’un conflicte que ha perdurat durant masses anys.
Al país, les dècades de conflicte han deixat una empremta que serà difícil d’esborrar: el 55% de la població viu sota el llindar de la pobresa, el 72% té menys de 30 anys, el 73% és analfabeta i el 78% viu d’una agricultura o ramaderia de subsistència condicionada ala imprevisibilitat del clima i les dures condicions de la postguerra. Sudan del Sud, tan gran com Espanya i Portugal junts, pràcticament no ha conegut la pau des de que va finalitzar l’ocupació anglo-egípcia el 1956. No obstant això, hi ha el gran repte de que el potencial latent d’aquest nou país es tradueixi en un futur millor. Resoldre de manera real les disputes entre totes les parts del Sudan (traçat de fronteres, repartició de beneficis del petroli, fi de la violència, assumpció dels deutes, atorgament de ciutadania…), juntament amb l’amenaça de la fam i l’accés a aigua potable, les taxes de mortalitat infantil, l’analfabetisme, etc. resulta imprescindible per la construcció d’un estat que ha de treballar per assolir la prosperitat.
Estás loco jaja, pero qué emocionante…
jaja. Como dice Eduardo Galeano: el "derecho a soñar"…